LLEVANT UNIÓ
ESPORTIVA
ROGER DISPARA EN
LA ROMAREDA
Un dia
més, una setmana més, el Llevant fa el que millor sap aquesta temporada:
Guanyar. I es que, l’equip de Muñiz no te rival. Tant se val, com es jugue,
quin 11 tingui la sort de defensar durant els minuts que correspongui, la
samarreta blau i grana del Llevant o fins i tot si tenim un àrbitre d’aquets
que et fan recordar-te dels seus avantpassats.
El Llevant pot, amb això i més. Són 55 punts ja, i deixant com a premissa principal,
que açò no és una crònica a l’ús, voldria fer una sèrie d’afirmacions respecte
a l’equip, l’entitat i els jugadors.
Ser del
Llevant, sempre a portat amb si una sèrie de factors, amb els que t’has d’habituar
per “sobreviure”. El patir al final dels partits, com és el cas del d’avui, és
ADN granota, vulguem o no. La sort es que aquest, la història sol acabar bé. No
obstant, hi ha un acte, un fet, una acció, que a qualsevol aficionat granota li
encanta fer: mirar la classificació. Primers, sempre primers, i no de qualsevol
manera, la distància amb els de baix, cada cop és major, i les jornades, són
cada cop menys. L’afició ja pot fer números, si la dinàmica segueix així, la
pregunta no serà si pujarà o no, sinó quan ocorrerà.
Si els
granotes, estan on estan, no és fruit de la casualitat, es responsabilitat
directa, tant de la gestió dels dirigents de l’entitat, amb una planificació de
la temporada genial, responsabilitat tant de Quico com de Tito. Una plantilla
treballadora, del primer a l’últim, des del entrenador, al responsable mèdic,
passant pels futbolistes. I una afició, sempre amb l’equip, que ha respost, com
ninguna, a l’equip, després d’una temporada desastrosa.
Nota especial
per a Roger Martí, el “pistoler” apunta i dispara allà on vol. Aquell jugador
que anava de cessió en cessió, per fi veu la llum a casa seva, i és la
referència clara a nivell ofensiu de l’equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario