#FIFA17 PORTSMOUTH | CARRERA | #1 TEMPS DE PROVES - PRESENTACIÓ

Toca presentació, breu si potser, d’aquesta sèrie de vídeos i articles relacionats amb el videojoc FIFA 17 i l’equip del Portsmouth FC. Doncs bé, us explico breument de que van a tractar aquets articles i aquets vídeos i aixina podem començar a anar per feina.

Els vídeos que veureu al canal d’Atzucac correspondran a Gameplay’s del videojoc FIFA 17 en el seu mode carrera de manager. Jugarem com a Alex Paneinska, entrenador valencià (tot fictici), que ha estat contractat pel Portsmouth FC com a primer tècnic blue. En aquet sentit, el tècnic es posarà a les ordres de futbolistes com Forde, Clarke, Doyle, Bennet, Rose, Chaplin o Enda. Un equip jove amb molt de futur i que espera tenir un temporada on per fí, després d’anys sense poder assolir l’ascens, aquest any com a mínim competeix-hi fins al final.

Els vídeos tindran una durada aproximada de 15-20 minuts o el que és el mateix, serà la narració íntegra o gairebé íntegra d’un partit. I tindran un format en el que és narrarà el partit d’una manera no professional, simplement es faran comentaris per sobre, encara que intentant mostrar més emoció que a aquest vídeo pilot que avui us mostro. A més, al descans i al final del partit tindrem un anàlisi detallat de les estadístiques del partit i del millor jugador fins aleshores. A més, veurem la classificació de la lliga, la de màxims golejadors, assistents, els millors porters de la categoria i una classificació de les valoracions de la afició dels jugadors del equip. A més si hi ha feedback suficient, es inclouran més punts.

L’objectiu es que juntes, gaudim d’uns minutets de la nostra vida, veient els partits d’aquest equip, dia si dia no a Youtube.

En el vídeo d’avui veureu un resum de les millors accions dels partits de la primera fase de la pretemporada disputada a Holanda. Serán 3 partits (de normal només i serà un) on, la narració esdevindrà una presentació com la que ara estic fent aquí. Espero que us agradi i ens veiem en més vídeos. Fins aviat.

#FUTBOLISTESDELMÓN1 - RÚBEN NEVÉS

El camí d’un jove futbolista cap a l’elit és sempre complicat. Són molts els exemples de futbolistes que han arribat a jugar en equips de primer nivell i que, al narrar el seu passat, conten moments difícils, decisions claus i persones que els han influït en la seva carrera.

Nosaltres, els espectadors i seguidors d’aquest esport, tampoc els hi facilitem la feina. Tenim la costum des de ben prompte, qualificar la seva feina i criticar-la, amb tot el que suposa això, per a un jove o una jove de menys de 18 anys.

Una d’aquestes manies inconfessables que tenim totes i tots alhora de qualificar a un o una esportista és la comparació. Comparar sempre és el més fàcil per donar una lliçó. Trobem en ella, un recurs per a tot, i en l’esport, aquesta pren una dimensió enorme.

Els seguidors comparem els fills als seus pares, casos com els de Jordi Cruyff o els germans Alcántara són exemples clars. No obstant, la comparació que més realitzen i realitzem, és l’obsessió en veure aspectes que ens recorden a futbolistes passats en els joves d’avui. El nou Messi, el nou Xavi, el nou Pelé, el nou Maradona, el nou, sempre és el nou. Fem un flac favor als esportistes joves posant tanta pressió a sobre seua, que se ho diguin a Xavi Hernández i el que suposà per a d’ell que se’l comparés amb Pep Guardiola.

Avui, en aquestes línies, volia parlar d’un d’aquets joves amb els que utilitzem la comparació a sovint, i es que, el seu talent, fa recordar al d’altres jugadors que encara envaeixen els nostres cors. Viatgem a Portugal, el país on al 74 els clavells van tapar fusells, viu a dia d’avui un gran èxit esportiu després de guanyar l’Eurocopa a França (no entrem en el joc o els mèrits d’un i altre jugador). Do Dragao acull des de l’any 2003 (va ser inaugurat amb un partit front al Barça amb un jove Messi donant els primers cops amb la samarreta del primer equip) els partits del Porto. La ciutat del riu Duero viu a nivell esportiu, un moment dolç. El seu equip, el FC Porto, es troba al capdavant de la lliga (amb un partit menys que el Benfica això si) i un futbol convincent. Des de l’arribada de Mourinho al equip i la victòria a la Copa de Europa front al Mònaco, amb futbolistes com Deco al camp, s’ha consolidat com un equip a tenir en compte a nivell europeu. Els dragons han descobert grans futbolistes d’Amèrica Llatina i de Portugal els darrers temps. Aquesta inversió en futur, els permet fitxar barat i vendre car, a més de crear un equip competitiu any rere any.

Aquesta temporada, amb l’arribada de Nuno Espírito Santo (ex entrenador del València), l’equip ha guanyat en solidesa, sense renunciar a l’espectacularitat esportiva que li va imprimir l’actual seleccionador espanyol. Els de blau, tenen un equip jove i alhora compacte, sense grans estreles ni noms propis però amb jugadors de molt futur, com Oliver Torres (ex del Atlético de Madrid) i el jugador que venim a parlar aquí: Rúben Nevés.

Rúben Diogo da Silva Neves  neix a Mozelos, Santa Maria da Feira el 13 de Març de 1997. Als seus 20 anys acabats de complir, s’ha convertit en un d’aquets jugadors que a Estats Units anomenarien “franquícia”. Un d’aquets futbolistes que senten els colors des de petits i que vesteixen aquesta samarreta des de ben aviat. El 15 d’Agost de 2014 va debutar amb el primer equip, anotant, a més, el seu primer gol com a professional (debut somiat), convertint-se en el futbolista del Porto més jove en fer gol. Poc després, va aconseguir altre record, aquest, de jugador més jove de Portugal en debutar en UEFA Champions League superant a Cristiano Ronaldo.

En quant a joc, aquest migcampista destaca per la seva visió del futbol sobre el camp, la facilitat en les seves accions i la tranquil·litat alhora de jugar amb la pilota als peus. Molts periodistes el comparen amb Sergio Busquets encara que, si el compararem amb un futbolista, semblaria més Pep Guardiola, no obstant, el temps dirà fins on arribarà aquest jove drac. Per ara, 20 anys, 91 partits jugats, 4 gols, tres assistències i un futbol que enamora a tot Portugal.

GOALTYCOON - GUANYAR DINERS EN UN JOC DE GESTIÓ ESPORTIVA

Goaltycoon

La meva experiència a aquesta pàgina correspon a 2 dies de joc. Al igual que MarketGlory podrem arribar a guanyar diners reals, però aquest cop, ni farem combats ni treballarem. Gestionarem un equip de futbol.

Us explicaré la meva situació: actualment el meu equip “l’Alboraia UE” es troba situat en posicions de descens     (14ª de 16) en la cinquena divisió (crec que és la menor de totes). Des que vaig entrar a jugar, l’equip a guanyat un partit i a perdut altre, en una temporada a la que li queda una setmana (les temporades duren 1 mes). Per tant, l’objectiu serà la permanència. Com es guanyen partits i per tant, diner. Doncs be, al igual que en MarketGlory, aquí també et donaran diners per fer segons quines coses, en aquest cas, es evident, que la manera de guanyar moneda local serà, guanyar partits i competicions. Per cada victòria ens donaran moneda local, per cada partit com a locals ens donaran més monedes, per guanyar competicions, ens donaran punts i per cada divisió que pugem, quan més alt estiguem, més punts ens donaran per guanyar els partits.

I ara la clau, com és guanyen partits. Doncs bé, cada dia cal fer dos coses: l’alineació i els entrenaments. Cada dia deurem elegir els 11 jugadors i la formació més adequada per al partit. Com sabrem quina és la millor alineació i formació? Per una cosa que es diu Current Scoring Team. Aquesta xifra indica la força del teu equip. Si tens més que el rival, lo normal serà que guanyis. Cal anar provant i canviant els jugadors de lloc per veure quina es la millor.  Ara bé, cal tenir en compte una sèrie de coses. La primera és que, quan elegim una formació, és recomanable mantenir-la, perquè així, augmentarà la nostra experiència en aquesta formació i obtindrem una bonificació. També és important, rotar futbolistes perquè tots tinguin forma i moral, així en partits que veus impossible guanyar o que saps que vas a guanyar si o si, és important donar minuts als menys habituals.  

En quant a els entrenaments, deurem cada dia col·locar als nostres jugadors en el tipus d’entrenament que vulguem que tinguin. També tenint en compte algunes coses com, l’energia dels futbolistes (és important també tenir-los descansats) i que no entrenin els jugadors lesionats.

Aixina, poc a poc, anirem millorant l’equip i guanyant partits. Molta sort.

Us deixe un video tutorial meu on explique pas per pas com jugar a aquest joc.

UNA GESTIÓ EXEMPLAR AMB TAQUES

Vinc a parlar de mi, de la meva història i de les vivències que m’ha permès viure el anar a Orriols cada cap de setmana. Quan estic assegut al Gol Alboraia, veient i animant als jugadors que cada temporada defenen els colors d’una institució centenària del País Valencià, penso en la sort de tenir el club en la situació en la que el tenim. Som un equip de primera, 6 anys seguits a l’elit i després del cop del descens, tenim altre cop a tocar les portes del cel. Ja no se’ns veu com aquell equip que es baralla entre Segona i Segona B amb més problemes econòmics que estabilitat. Tot això a acabat, o això pareix, i cal valorar de tot cor, la gestió de l’actual direcció del club.

Però com vos he dit, vinc a parlar de mi. Els blaugrana sempre han estat els colors del meu cor. Des de petit he sigut seguidor del Barça. Des dels anys de Van Gaal fins ara, he seguit als culers sempre, he cridat amb els seus títols, les seves victòries i els seus gols, excepte en un lloc. Als 18 anys vaig entendre que el futbol és molt més que 11 jugadors colpejant un baló, és política, poble, representa la societat. El Barça és com deia Vázquez Montalbal és l’exèrcit desarmat de Catalunya. Representa la lluita contra la repressió del feixisme i la defensa d’una identitat cultural i lingüística. Per molt que alguns ho neguen, després, alhora d’un Barça – Madrid, sempre es ven com un Catalunya – Espanya des de Madrid. Ells fan real l’anhel. Ells dibuixen el més precís dels mapes.  Alhora que soc del Barça per qüestions polítiques, em vaig adonar, que un equip que jugava a Orriols, representava la lluita dels llauradors, dels camperols, dels pescadors de l’Horta. De la gent allunyada de l’elit, dels de sempre, dels obrers, dels treballadors. El Llevant no amagava la realitat humil que en les seves arrels tenia. Des de Vallejo fins al Ciutat, els granotes, han sigut un equip valencià, humil i treballador. Fins i tot, a patit la gestió dels mateixos governants que han saquejat les institucions públiques valencianes, les de tots.

És per això, que vull valorar des d’una visió, totalment oposada ideològicament a l’actual direcció del club, la seva gestió. Quico Catalán ha tret el club d’una situació crítica a nivell econòmic i esportiu. Després de Villaroel, el futur pintava negre. El club estava a l’UCI i necessitàvem un rescat urgent. L’aposta esportiva per fitxar a cost zero, i invertir en futur va sortir rodona. L’equip va aconseguir un ascens amb un equip del que en castellà seria (despojos), aquells jugadors que no tenien equip van formar un conjunt que, amb alguns retocs es va mantenir fins assolir la temporada del EuroLlevant. Negocis com els de Caicedo, Martins, Iborra i Keylor, representen la idea del Llevant, fitxar barat i vendre car. Equip sanejat. Amb la taca de la temporada anterior, a nivell esportiu, és un 8 o un 9. Sense  cap tipus de pal·liatiu. I a nivell econòmic, més del mateix. No obstant i han dos aspectes en els que m’agradaria centrar-me.

Un, la identitat tant del club com la seva relació amb el poble valencià. El Llevant és un club valencià, del cap i casal, i per tant, ha de demostrar-ho dins i fora del camp. Un pas important, és l’equip dels valencians, una plantilla amb majoria de jugadors del País Valencià, et garanteix una entrega i sacrifici que en anys anteriors s’havia anat diluint. No obstant, l’ús de la llengua al club és gairebé nul. Exceptuant algun Tuit ocasional del compte oficial i els missatges del speaker, costa massa veure la nostra llengua al club. És i seria important augmentar els símbols d’identitat del País Valencià al Llevant. Seria una manera de mostrar al mon la nostra terra. I el Llevant seria un meravellós representant.

El darrer aspecte és altre de caràcter personal. Des de que l’any 2012, al fer 18 anys, em vaig fer abonat al Ciutat de València, he tingut interès en formar part activa del Llevant, de la seva gestió. No obstant, tots sabem que al cap i a la fi, les Societats Anònimes són empreses i actuen com a tal. Malgrat tot, seria important la democratització de la institució. Que els accionistes minoritaris i els abonats/aficionats tinguessin la possibilitat de tenir més implicació.

Amb el Granota Fan Club i altres propostes és volia convertir en el Llevant en un club referència a l’avantguarda en les innovacions. Intentem també ser els primers en tenir un club democràtic, social, respectuós amb la cultura, la gent i la diversitat. Intentem que el Llevant siga de totes i tots. #JuntesTornarem