El camí d’un jove futbolista cap a l’elit és
sempre complicat. Són molts els exemples de futbolistes que han arribat a jugar
en equips de primer nivell i que, al narrar el seu passat, conten moments difícils,
decisions claus i persones que els han influït en la seva carrera.
Nosaltres, els espectadors i seguidors d’aquest
esport, tampoc els hi facilitem la feina. Tenim la costum des de ben prompte,
qualificar la seva feina i criticar-la, amb tot el que suposa això, per a un
jove o una jove de menys de 18 anys.
Una d’aquestes manies inconfessables que tenim
totes i tots alhora de qualificar a un o una esportista és la comparació.
Comparar sempre és el més fàcil per donar una lliçó. Trobem en ella, un recurs
per a tot, i en l’esport, aquesta pren una dimensió enorme.
Els seguidors comparem els fills als seus pares,
casos com els de Jordi Cruyff o els germans Alcántara són exemples clars. No
obstant, la comparació que més realitzen i realitzem, és l’obsessió en veure
aspectes que ens recorden a futbolistes passats en els joves d’avui. El nou Messi,
el nou Xavi, el nou Pelé, el nou Maradona, el nou, sempre és el nou. Fem un
flac favor als esportistes joves posant tanta pressió a sobre seua, que se ho
diguin a Xavi Hernández i el que suposà per a d’ell que se’l comparés amb Pep
Guardiola.
Avui, en aquestes línies, volia parlar d’un d’aquets
joves amb els que utilitzem la comparació a sovint, i es que, el seu talent, fa
recordar al d’altres jugadors que encara envaeixen els nostres cors. Viatgem a
Portugal, el país on al 74 els clavells van tapar fusells, viu a dia d’avui un
gran èxit esportiu després de guanyar l’Eurocopa a França (no entrem en el joc
o els mèrits d’un i altre jugador). Do Dragao acull des de l’any 2003 (va ser
inaugurat amb un partit front al Barça amb un jove Messi donant els primers
cops amb la samarreta del primer equip) els partits del Porto. La ciutat del
riu Duero viu a nivell esportiu, un moment dolç. El seu equip, el FC Porto, es
troba al capdavant de la lliga (amb un partit menys que el Benfica això si) i
un futbol convincent. Des de l’arribada de Mourinho al equip i la victòria a la
Copa de Europa front al Mònaco, amb futbolistes com Deco al camp, s’ha
consolidat com un equip a tenir en compte a nivell europeu. Els dragons han
descobert grans futbolistes d’Amèrica Llatina i de Portugal els darrers temps.
Aquesta inversió en futur, els permet fitxar barat i vendre car, a més de crear
un equip competitiu any rere any.
Aquesta temporada, amb l’arribada de Nuno
Espírito Santo (ex entrenador del València), l’equip ha guanyat en solidesa,
sense renunciar a l’espectacularitat esportiva que li va imprimir l’actual seleccionador
espanyol. Els de blau, tenen un equip jove i alhora compacte, sense grans
estreles ni noms propis però amb jugadors de molt futur, com Oliver Torres (ex
del Atlético de Madrid) i el jugador que venim a parlar aquí: Rúben Nevés.
Rúben Diogo da Silva Neves neix a Mozelos, Santa Maria da Feira el 13 de
Març de 1997. Als seus 20 anys acabats de complir, s’ha convertit en un d’aquets
jugadors que a Estats Units anomenarien “franquícia”. Un d’aquets futbolistes
que senten els colors des de petits i que vesteixen aquesta samarreta des de
ben aviat. El 15 d’Agost de 2014 va debutar amb el primer equip, anotant, a més,
el seu primer gol com a professional (debut somiat), convertint-se en el
futbolista del Porto més jove en fer gol. Poc després, va aconseguir altre
record, aquest, de jugador més jove de Portugal en debutar en UEFA Champions
League superant a Cristiano Ronaldo.
En quant a joc, aquest migcampista destaca per
la seva visió del futbol sobre el camp, la facilitat en les seves accions i la tranquil·litat
alhora de jugar amb la pilota als peus. Molts periodistes el comparen amb Sergio
Busquets encara que, si el compararem amb un futbolista, semblaria més Pep
Guardiola, no obstant, el temps dirà fins on arribarà aquest jove drac. Per
ara, 20 anys, 91 partits jugats, 4 gols, tres assistències i un futbol que
enamora a tot Portugal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario