FCB: BUSQUETS TRANQUILITZA, ALEIX PREOCUPA

FUTBOL CLUB BARCELONA

BUSQUETS TRANQUILITZA, ALEIX PREOCUPA

La visita a Mendizorrotza exigia noticies positives, i més, després del despropòsit que va suposar la visita del Atlético de Madrid al Camp Nou. I com tot venia lligat a aquell partit, a la pèrdua del estil, al poc control, a les males versions dels futbolistes o al rival, tocava auto imposar-se de fer un gran partit, al que, al mes de Maig, serà el rival a la final de Copa. 

Quan abans de començar el partit, veus una alineació amb Digne, Umtiti, Mathieu i Aleix al darrere, i Busquets, Rakitic i Gomes al mig del camp, tornava al cap dels culers, el dubte de, a que jugaria l’equip. Busquets garanteix control, tranquil·litza veure’l. Però Gomes, sempre André Gomes, que algú m’expliqui perquè André Gomes i no Roberto o Denis o Rafinha (avui no hi era per la lesió). Que algú m’expliqui quin paper te en l’equip a part de fer, allò que els nens diuen a l’escola “fer de bulto”. No obstant, l’esperança de veure un bon partit del Barça després de taaaaaant, ens mantenia apegats a la televisió.

I si, per fi, un bon partit del Barça, de principi a fi, en línies generals. Jugant al toc, controlant el joc, a l’estil barça més pur, i, alhora, directes, a la contra, amb 10 minuts letals amb 4 gols. Umtiti demostrant el gran central que és i el futur que té. Digne, jugant un gran partit, tant de lateral com de central. Rakitic reivindicant-se amb un gol. Suarez a la seva, gols i més gols. I Messi, doncs això, Messi és Messi, fa el que vol, quan vol i com vol. Fins i tot, un Neymar irregular ha aconseguit fer gol. Però si un jugador s’ha fet notar, per la seva absència a les darreres jornades, era Busquets, Com es nota quan els jugadors del Barça, de l’escola Barça, aquells que han mamat de l’estil des de petits. I Busquets, en aquesta assignatura té Cum Laudé. Hi ha un Barça amb Busquets i un sense el de Badia.

6-0 i tots contents, fins al 76, i la mala sort, aquella que només apareix quan les coses marxen bé, quan no teu esperes. Aleix Vidal, que per fi havia tornat a jugar, que encadenava bons partits setmana rere setmana, que feia gols i assistències, que competia per la titularitat amb Roberto, de repent, Theo, que no hi era ni al Zoo, ni a la platja, que no hi era a cap dels llibres infantils en els que hi seria si no tingués “h”, s’equivoca, sense cap mala intenció, i lesiona de gravetat a Aleix. Ara toca esperar per veure el comunicat mèdic i la durada de la lesió del de Valls. Per tant, una data al cap, la final de copa. Sense Roberto (sancionat) i Aleix (lesionat?) veure’m com juguem.

Amb els 3 punts més, el Barça es col·loca líder a l’espera del que faci el Madrid al Sadar, (i tenint en compte que tenen dos partits menys). No obstant, la millor noticia, el joc, la pitjor, la lesió Aleix. Esperem una prompta recuperació. #AnimsAleix